Àtics

El Projecte de Remodelació de la Casa Moxó i Casa Morell endegat pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya afectava directament les dues finques, tant el número 1 com el 3 del carrer Sant Honorat, i el seu subsòl. Els dos edificis en procés de remodelació, situats entre el carrer del Call, el carrer Sant Honorat, el carrer de la Fruita i a redós de la plaça Sant Jaume, foren construïts per l'arquitecte Josep Oriol Mestres l'any 1851, per mandat de Joaquim Morell propietari de la finca en aquells moments.

Ja des de finals de l’any 2000 i fins el setembre de 2003,  ATICS, S.L., va dur a terme els treballs de seguiment i excavació arqueològica d’urgència necessaris per deixar a la vista el jaciment. Aquestes intervencions van permetre documentar, una sèrie de fases constructives, des d’època romana fins els nostres dies, que perfilen l’evolució urbanística d’aquest punt de la ciutat de Barcelona.         

La ciutat de Barcino, en el segle IV, experimenta una important revitalització urbana reflectida en la construcció del nou perímetre emmurallat i l’ocupació d’espais públics, com ara carrers. L’augment de la població i les reduïdes dimensions de la colonia romana de Barcino provocà, des del segle II, l’ocupació d’aquests espais públics, tant per la intensa activitat productiva com per les vivendes de les elits locals. Tanmateix les reformes urbanístiques van acompanyades de reformes en les vivendes existents i construccions ex novo, i dins d’aquestes últimes cal incloure les trobades en el carrer de la Fruita.

Les restes localitzades en l’actual carrer de la Fruita corresponen a una part d’una gran domus i a tres tabernae construïdes en un mateix moment, el segle IV. Pensades, projectades i edificades sota una planificació prèvia que havia d’afectar l’espai en el que ens trobem i el seu entorn immediat. La domus i les tabernes havien de ser propietat d’un important personatge de la ciutat amb prou poder com per establir-se en un lloc tant proper al centre de la ciutat.

La domus romana del carrer de la Fruita limita per llevant amb el decumanus minor (actual carrer de Sant Honorat) que transitava a redós del forum de la Barcino del segle III-IV, autèntic centre polític, social, religiós i econòmic de la ciutat.

La vivenda conserva el viridarium (jardí amb diferents elements ornamentals) de 110 metres quadrats, emmarcat pel peristilum (passadís porticat), a partir del que s’articulen, a llevant, un seguit de cubicula (habitacions privades de la família), una zona de serveis a migjorn i un espai de magatzem orientat a tramuntana. Aquests espais responen a les necessitats del propietari de la domus: estances privades, espais de representació, espais per al lleure, per el culte, zona de banys, de servei, etc...

Les dimensions tant del viridarium com del peristilum, així com les restes de paviments de mosaic, molt elaborats, i de pintures, tant al peristulum com a les cubicula, responen a les necessitats d’una família amb un alt nivell adquisitiu i una presència social influent.

Dins el projecte i posterior edificació de la domus es concretaren la situació de les tres tabernae  localitzades. Aquests locals comercials haurien de pertànyer, directament o per lloguer, al propietari de la domus. Es lògic pensar que l’edificació de les tabernae, obertes al forum, afavoria els rendiments econòmics d’aquests establiments.

Les tabernae eren els locals simples on es feien transaccions comercials (bars, tabernes, flequers, etc...) i també eren les vivendes d’aquells qui hi treballaven, ocupant en molts dels casos part de la rebotiga i/o altells construïts expressament per a ser la vivenda de la família.

La domus, lentament, perd la seva funcionalitat com a vivenda d’un gran propietari i passa a ser un edifici de multi propietat amb compartimentacions i funcions molt diferents a les originals. A mitjans del segle VI això ja és un fet; part de la casa ha estat coberta per un metre de terra i es construeixen alguns murs a la zona del viridarium, ocupant l’antic jardí, que juntament amb els murs de la domus, que encara es reutilitzen, acaben per conformar uns nous espais d’habitació. Les tabernae es mantenen i des de la part posterior es pot accedir, mitjançant noves obertures, a la zona que ocupava antigament la domus.

Més tard, ja en el segle VII, s’aboca de nou un metre de terra, cobrint les construccions de mitjans del segle VI, sobre les que s’edifiquen una sèrie de petits habitatges que aprofiten, en part, alguns dels murs de l’antiga domus i de les tabernae, situant, a tocar del carrer de Sant Honorat, el nivell de circulació pràcticament al mateix estat que l’actual.

A partir del segle IX aquest sector de la ciutat forma part del call Major de Barcelona, tot i que no és fins el segle XIII que s’edificaran les estructures primigènies del que arribarà a ser la casa-palau, amb les grans sitges i dipòsits de magatzem, de mitjans del segle XIII, que ens arriba, amb diverses reformes, fins a l’expulsió dels jueus a finals del segle XIV.