Neue unerwünschte Telefonnummern canli bahis siteleri
ATICS

Inici > Projectes > El Castell de la Suda. Parador Nacional de Turismo (Tortosa, Baix Ebre)

Cercador

El Castell de la Suda. Parador Nacional de Turismo (Tortosa, Baix Ebre)

Vista del Castell de la Suda. Al voltant de l'any 1976

Documents adjunts

LA SUDA ACRAM 2011

Els treballs arqueològics es van realitzar entre els mesos de gener i març del 2009 i varen consistir en la realització de cinc sondejos en el subsòl de la zona d’aparcament i jardins del Parador Nacional de Turisme de la Suda. Quatre d'ells amb unes dimensions de 3 x 3 metres i un altre de 4 x 4 metres. Tots els sondejos realitzats han proporcionat restes arqueològiques, que responen a restes de materials ceràmics i restes estructurals corresponents a murs i paviments de diferents cronologies. S’han documentat nombrosos estrats de període andalusí (segles IX-XII) però possiblement la resta més representativa sigui la localització i documentació d’una sitja. Aquesta estructura està reblerta per sis estrats diferenciats que presenten ceràmica molt abundant i característica dels segles X-XI.

Vistos els cinc sondejos arqueològics realitzats en els jardins i l’aparcament del Parador Nacional de la Suda (Tortosa) considerem positius els seus resultats pel que fa a la troballa de restes arqueològiques en tots els sondejos realitzats. Les restes arqueològiques pertanyen a diferents tipologies i cronologies. D’aquest fet recalquem la importància arqueològica de la zona i ens caldria una excavació en extensió a fi de valorar de manera conjunta els resultats que hem obtingut de manera parcial. No obstant, els objectius inicials d’efectuar una valoració arqueològica de la zona, han donat resultats clarament positius.(GRIÑÓ, D., CAMARASA, V. 2009).

 Segles XVI-XVII-XVIII.

Com a exemples d’aquestes cronologies tenim els estrats arqueològics, UE 4003 i un mur UE 4014 en el sondeig 4. Finalment tenim el sondeig 5, en el qual s'han localitzat estrats del segle XVI, com pot ser la UE 5004, i també tres unitats funeràries que en aquest cas podrien també estar situades cronològicament en el segle XVI.

 Segles XIII-XIV-XV.

Apareixen restes arqueològiques d'aquestes cronologies en els sondejos 2, 3, 4 i 5. En el sondeig 2 apareixen estrats com la UE 2004, estructures com la UE 2005 i 2006 i zona de necròpolis amb un total de 5 unitats funeràries diferenciades. En el sondeig 3, tenim l'estrat UE 3003 i quatre unitats funeràries diferenciades, considerem aquesta zona com a zona de necròpolis a igual que les tombes del sondeig 2, és probable que aquestes, puguin tenir una cronologia estimada que situem entre els segles XIII i XV. En el sondeig 4, tenim representades aquestes cronologies en l'estrat UE 4004 amb l’aparició de ceràmica característica del segle XIII i XIV. Finalment tenim el sondeig 5, els murs UE 5008 i 5006 i l'estrat UE 5009 que presentarien una cronologia estimada de segle XIV-XV.

 Segles XI-XII.

 Aquestes cronologies estan representades en tots els sondejos realitzats, pertanyen a un període d'ocupació islàmica, on Turtuxa era una ciutat molt important d’ Al-Andalus, anomenat també com a període andalusí. La ceràmica apareguda és molt representativa i té una tipologia diferent de la ceràmica cristiana del mateix període.

 En el sondeig 2, tenim els estrats UE 2014, UE 2029 i UE 2030, amb ceràmica representativa d'aquesta cronologia, com pot ser la ceràmica de corda seca. També es va localitzar un paviment que respon a la UE 2027. En el sondeig 3, tenim l'estrat UE 3004, amb ceràmica abundant andalusina. Però possiblement la resta més representativa sigui la localització i documentació de la sitja UE 3021, està reblerta per sis estrats diferenciats, aquests nivells de farciment presenten ceràmica molt abundant i característica del segle XI. En el sondeig 4 apareixen estrats d'amortització i d'ús com pot ser la UE 4005 i 4006. També tenim restes estructurals com el mur UE 4012 i el paviment UE 4007. En el sondeig 5 apareix l'estrat 5010 el qual creiem que pertany també a aquestes cronologies.

 Analitzats els resultats obtinguts en els cinc sondejos realitzats; podem assegurar una presència humana consolidada i pràcticament ininterrompuda a partir del segle XI d. C fins als nostres dies. L’ocupació del cim d’aquest promontori natural on actualment està ubicat el Parador Nacional de Turisme de Tortosa, possiblement s’inicia al segle IX-X, amb la construcció d’una fortalesa o petita talaia de caràcter defensiu, practicant diferents reformes estructurals durant els següents segles de domini islàmic de la zona fins pràcticament el segle XII. Ja en època cristiana, fou quan es reaprofita part de la fortalesa islàmica i es transforma a les necessitats de la nova organització social cristiana. Posteriorment, al segle XVI, es reforma la muralla adquirint l'aspecte actual. Cal dir també que la construcció del Parador Nacional de Turisme l’any 1974, va afectar directament part del subsòl del turó de la Suda, almenys a la zona que ocupa l’edificació actual del propi Parador i conseqüentment les restes arqueològiques que hi poguessin persistir fins aleshores.

Mapa de localització


Mostra un mapa més gran