Àtics

11.01.2013

Miquel Gurrera i Cesc Busquets, arqueòlegs d’ATICS SL són els guanyadors de la sisena convocatòria de la beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar, amb un projecte per conèixer l’època romana de la vila.

La beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local, de caràcter biennal, té l’objectiu de fomentar la investigació sobre Vilassar de Mar en tots els seus àmbits, principalment en l’aspecte de la història i de la geografia, i del patrimoni cultural i artístic.

Els objectius que es volen assolir amb aquest treball són, primer de tot,  remarcar la importància arqueològica i històrica que ha tingut el poble de Vilassar de Mar al llarg del temps, centrant-nos en l’època romana. Vilassar de Mar és una zona molt rica i important en restes arqueològiques, sobretot en època romana. Al llarg de la passada centúria s’han localitzat en aquest sector, abundants troballes, molt destacables, algunes d’elles científicament parlant, gairebé fora de sèrie, que ens demostren que el Vilassar que es coneix avui fou centre de gran importància en un moment molt llunyà en el temps. Tant les característiques orogràfiques com climatològiques han fet de la zona, des d’antic, un lloc ideal per l’establiment d’assentaments humans.

El segon objectiu és el de relacionar tots els Jaciments Arqueològics documentats, catalogats i fitxats dins del terme municipal de Vilassar de Mar i fer una breu descripció de les característiques de cada jaciment situant-lo en un plànol del municipi:- Carretera de Vilassar a Cabrils.- El Molí.- Sortida de Vilassar de Mar.- Can Vilalta.- Vil·la del Sant Crist.- Necròpolis de Vilassar de Mar.- El Sant Crist de Vilassar.

Un altre dels objectius d’aquest treball serà el tractament de la Via Augusta al seu pas per Vilassar de Mar. A partir de la informació continguda a la llibreta de camp de l'arqueòleg Marià Ribas, juntament amb l'ús de fotografies aèries de l'any 1956, anteriors a la construcció de l'autopista, es digitalitzaran els dibuixos de camp d’un petit tram de la Via Augusta amb una necròpolis adjacent. Per mitjà de la informació continguda a la llibreta de camp (descripció del territori, croquis dels elements i notes de camp) aconseguirem reconèixer punts de control a la imatge aèria de l'any 1956. Conjuntament amb l'anàlisi d'orientació de vessants i l'anàlisi de les cotes altimètriques aconseguirem situar part del tram de la Via Augusta al seu pas per Vilassar de Mar.

Es descriuran com eren els camins en època romana i els diferents traçats existents dins de l’Imperi. També s’analitzarà la metodologia que es feia servir a l’hora de construir una via, mitjançant dibuixos interpretatius i es parlarà de la importància de la troballa del mil·liari de Can Vilalta, unes de les troballes arqueològiques relacionades amb la Via Augusta de més importància duta a terme a Catalunya en els últims temps.

Un altre objectiu és apropar el lector al món funerari en època romana, explicant característiques significatives d’aquest món amb tots els seus rituals. La necròpolis romana de la Piscina Municipal és un clar exemple de com s’escenifica tot el ritual de la mort en època romana: disposició de les àrees d’enterrament, status social que tenien els individus de les sepultures, tipologia de les tombes i finalment estudi antropològic dels esquelets que ens permet saber trets característics de la seva manera de viure, treballar, menjar i infermetats que van poder patir en vida els habitants romans de Vilassar de Mar.

S’analitzaran els trets característics d’aquest jaciment, tipologia de l’enterrament i de la tomba amb dibuixos descriptius, concentració de tombes, la seva orientació i anàlisi dels espais de freqüentació mitjançant plànols de situació, possible senyalització de les tombes, es parlarà de la inexistència de dipòsit funerari, tret característic d’enterraments d’època cristiana, estat de conservació de les tombes i esquelets, possible status social dels individus i finalment es farà una síntesi antropològica dels enterraments excavats (edat, sexe, talla, estat de salut, alimentació, possible mort, etc..).

Com a conclusió del treball, es remarcarà la necessitat de  conèixer nous jaciments arqueològics en el territori que ens ocupa, per poder així, aportar nova informació històrica al municipi de Vilassar de Mar, que com s’ha explicat anteriorment es d’una gran riquesa i d’una importància cabdal per saber i entendre com vivien els nostres avantpassats. La divulgació i difusió de totes aquestes troballes, ja sigui via publicació o via museïtzació de les restes, és de vital importància per poder perpetuar la seva memòria per a futures generacions.