Àtics

13.06.2014

La consellera d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa, Pepita Costa, ha visitat el jaciment arqueològic de la subestació Torrent de Red Eléctrica de España a Puig d’en Valls. Ho ha fet acompanyada del delegat regional de la companyia, Eduardo Maynau, i de l’alcalde de Santa Eulària des Riu, Vicent Marí, a més de diversos representants de la empresa ATICS SL, encarregada dels treballs arqueològics.

El passat divendres, dia 6 de juny, la CIOTHUPA va aprovar la conservació in situ d’un assentament rural tardo-púnic (de mitjans del segle III fins a finals del segle I abans de Crist) de 1.200 metres quadrats i les restes d’un centre de producció d’oli o vi d’època bizantina. Paral•lelament, es traslladarà una necròpolis d’origen bizantí (segles VI-VII) a una altra part del solar.

Costa ha destacat que es podrà protegir la totalitat del jaciment, el qual ha descrit com a “importantíssim” i ha puntualitzat que s’està tractant el tema de les visites. Tant la consellera com Maynau han posat de manifest la col•laboració entre la companyia i la institució insular, que ha facilitat les feines d’excavació.

Els treballs arqueològics duts a terme (sondejos, delimitació i excavacions) s'han desenvolupat sota permanent coordinació amb l'àrea d'Educació, Cultura i Patrimoni del Consell eivissenc i han suposat la suspensió de les obres de construcció de la subestació durant quatre mesos.

 Troballes arqueològiques

Les restes arqueològiques es localitzen principalment en tres àrees, dues d'elles dins del recinte de la subestació i una altra fora del mateix. A la primera, s'han documentat les restes d'una necròpolis d'origen bizantí (segles VI-VII), amb un total de 18 tombes que segueixen una única línia constructiva orientada de nord a sud. Les tombes formen tres agrupacions petites que podrien respondre a conjunts de caràcter familiar o moments diversos dins del període cronològic de la necròpolis.

A la segona zona arqueològica, s'han detectat dues èpoques d'assentament. D'una banda, un assentament rural tardo-púnic, datat a partir de mitjans del segle III fins a finals de segle I abans de la nostra era. Es tracta d'un espai d'uns 1.200 m2 en el qual s'han observat elements que delimiten els diferents àmbits i murs. D'altra banda, en una superfície d'uns 500 m2, s'ha documentat l'existència de restes d'un centre de producció de vi o oli, d'època bizantina.

Finalment, a l'exterior del solar de la subestació, es troba un tram d'aqüeducte romà alt-imperial que, amb una amplada de 90 cm, conserva part del seu mur exterior i del canal intern originalment impermeabilitzat.

D'acord amb els criteris aprovats per la Comissió de Patrimoni, les restes de l'aqüeducte es cobriran mitjançant una capa de geotèxtil, àrids i terra, per facilitar la seva conservació i qualsevol investigació posterior. En el cas de la necròpolis, les restes s'han de documentar i es desmuntaran per ser ubicats en l'àrea de reserva arqueològica.