Àtics

La intervenció arqueològica en un solar a la plaça de l'Església d'Argentona, ha permès documentar una estructura per a la fabricació d’una campana i el motllo de fosa de la campana Juliana del segle XVII (1690), la més emblemàtica de la vila.

L’estructura localitzada és un retall de planta quadrangular realitzat directament al terreny geològic de la zona (sauló), el qual presenta un petit encaix semicircular en un dels seus laterals. Els materials recuperats dins l’estructura ens daten l’amortització de la mateixa dins el s. XVII.

Un cop excavat, s’ha documentat al seu interior, una altra estructura construïda amb maons refractaris i argila, de planta circular, amb unes dimensions aproximades de 1.20m de diàmetre, i que presenta un encaix circular al centre de la mateixa, per a encabir-hi un element de fusta, del qual se n’ha recuperat una petita part carbonitzada.  

Un cop realitzat un estudi acurat de la mateixa i consultades diverses fonts documentals, podem gairebé assegurar que es tractaria d’una estructura (el nucli o mascle) per a la realització in situ dels treballs de fosa de la popular campana argentonina anomenada La Juliana, arrencada del cloquer de Sant Julià i llençada daltabaix l’any 1936, als inicis de la Guerra Civil Espanyola.

 Contrastades les mides del nucli documentat arqueològicament (1.20 m de diàmetre); les fonts documentals; i les mides de les campanes que actualment es troben al campanar (1,03m de diàmetre), creiem assenyat afirmar que es tracta de les restes de les estructures (clot, nucli o mascle i motlle exterior o capa) per a la fosa de la campana anomenada La Juliana.

 Les fonts documentals esmenten que aquesta popular campana es va fabricar al 1690, per part del mestre campaner barceloní Joan Andreu, el 10 de setembre de 1690, i que va ser col•locada a la cara de migdia del campanar de l’església de Sant Julià.

Segons citen les fonts, el diàmetre màxim de l’ esmentada campana era de 1.30m de diàmetre i 1.30m d’alçada, la qual cosa concorda amb les mides que presenta l’estructura localitzada a l’interior del retall.

Dins el rebliment que recobria aquesta estructura circular, s’han pogut recuperar gran quantitat de fragments del motlle exterior o capa de la campana, amb gran part del fris superior de la campana, que presenta una decoració de volutes, palmetes i representacions de gotims de raïm.

Així mateix alguns dels fragments presenten lletres del fris on s’esmentava l’any de fabricació de la campana i el mestre que la va realitzar, el qual es coneix sencer gràcies a les fonts històriques consultades i que diu així:

AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA – CAN JULIA ORAPPRONOBIS CEBIDA ALS “9 DE NOEMBR. RECTOR FELIS OLIVELL. CURATS ANDREU MATORY ROV. SEPH. VIVER I PAU FORN. ELLIS OBRES Y BASINA DE ANIMAS. SALVAR VINYALS, PAU ROVIRA. 1690 JOAN ANDREU ME FECIT.

Així doncs, es documenta dins aquest espai un element molt destacat i representatiu de la història de la vila d’ Argentona, el qual es troba en un bon estat, i tant la part conservada com les restes recuperades, permeten una possible restauració d’aquesta estructura, musealització i una possible restitució de la campana.