Àtics

Un any més, l’activitat arqueològica al Conjunt Monumental del Castell de Besora ha estat frenètica. L’equip, dirigit pels arqueòlegs Cesc Busquets i Marta Fàbregas de l’empresa ATICS SL, format per 10 estudiants del grau d’arqueologia de la UB i la UAB i una dotzena de voluntaris, ha treballat durant 9 dies de manera ininterrompuda tot i alguns moments de pluja. L’excavació d’enguany, del 29 d’agost al 6 de setembre, s’ha centrat en la zona de l’accés al castell, on en la campanya del 2014 ja es localitzaren les restes de l’entrada original al recinte castral. Aquest accés es trobava al capdamunt de l’únic camí existent – ara i abans- per arribar dalt del turó, en la vessant nord occidental d’aquest.

Així, l’objectiu d’aquest any era continuar investigant l’àrea oest de l’esplanada per obtenir més dades sobre la monumentalització de l’accés al castell, però l’arqueologia és a voltes capritxosa i no coneixem mai a priori el que resta amagat i enterrat al subsòl... I és que, el que ha començat a aflorar i quedar a la vista, ha estat un bon tram de paviment fet de pedres petites, ben disposades en vertical i unides amb terra. A la part central de tot el tram pavimentat, a més, s’hi conserva una canalització feta de lloses que ajudaria a dirigir l’aigua de pluja cap al cingle. Per les característiques morfològiques i l’estratigrafia conservada podem datar aquest paviment al voltant del segle XI, que coincideix amb el moment constructiu més important documentat al conjunt del Castell de Besora. És a dir, que finalment està sortint a la llum el castell de l’època d’en Gombau de Besora i la Comtessa Ermessenda de Carcassona.

Però també hi hagut més novetats: s’ha pogut confirmar l’existència d’indicis d’ocupació del turó dels segles anteriors a l’any 1.000. En aquest cas, s’han descobert algunes pistes que indiquen que ja hi havia molt de moviment a l’indret abans de l’existència de les restes del castell i de l’església de Santa Maria que veiem ara. Aquest fet no és d’estranyar vista la seva espectacular geografia, ja que es tracta d’una talaia natural per sobre dels 1.000 metres des d’on, a més de controlar les valls del Ter i les rieres properes, es poden observar altres turons i cims propers amb una visió de 360º.

Dit això, i gràcies a les darreres troballes arqueològiques, es poden intuir les restes d’un petit edifici cultual a l’interior del qual troben refugi alguns enterraments. Es tracta, de moment, d’una tomba feta amb caixa de lloses i morter que es podria situar entre el món romà tardà i visigòtic. Caldrà, però, una bona recerca de tots els detalls que aquest any s’han posat al descobert, així com també continuar amb la intervenció arqueològica de cara a l’estiu vinent.

Finalment, d’època més recent, però no per això menys important, es pot destacar la troballa d’una escala a tocar d’una de les parets del castell. Es tracta d’una escala que donaria accés a la primera planta per la banda exterior i que està feta de pedres, entre les que destaquen les lloses de grans dimensions que conformen els graons.

Totes aquestes estructures posades al descobert enguany, hauran de ser properament consolidades per tal de garantir-ne la seva conservació.

CURIOSITATS

Cada campanya d’excavacions que es van realitzant al Conjunt Monumental del Castell de Besora aporta nova informació, que sorprèn constantment als mateixos investigadors. Així, amb les excavacions fetes durant deu anys (2005-2015) queda documentada arqueològicament l’ocupació del turó des de l’Edat del Ferro, l’establiment d’un hàbitat a l’època ibèrica, la construcció d’un edifici cultual en els primers segles del cristianisme o en època visigòtica, una fortificació d’època carolíngia que continua en els primers moments de la independència del comtes catalans dels francs, la monumentalització d’aquest castell en ple segle XI quan el senyor de Besora era un dels consellers més ben considerats dels comtes de Barcelona i, finalment, com aquest recinte castral va transformant-se en plena època medieval i fins i tot durant els segles XVI- XVII i XVIII.

De totes aquestes èpoques i ocupacions en tenim testimonis a Besora, ja sigui en forma d’ habitacions, llars de foc, tombes, paviments, escales o amb la presència d’objectes que ens transporten a la vida quotidiana de cadascun d’aquests moments (ceràmiques per cuinar o per menjar, ganivets de sílex per tallar, àmfores per contenir vi, armament de ferro per defensar-se, daus per jugar, pipes per fumar...).